Sandra Monfort presenta ‘La Mona de Nit’, nou EP en clau de cara B i nocturna del seu darrer àlbum ‘La Mona’

El nou EP de l’artista de Pedreguer aprofundeix en la festa, la melancolia i la cultura popular amb una fusió de bakalao, electrònica i sons tradicionals
Amb sis temes que evoquen la nit, el desig i l’alliberament, La Mona de Nit tanca el viatge sonor iniciat amb La Mona i reivindica la celebració sense perdre l’arrel
Les primeres presentacions en directe de ‘La Mona de Nit’ seran a El Molino de BCN, el La Rambleta de VLC, el Primavera al Parc de Mutxamel (Alacant), l'Strenes de Girona i el Festival Cruïlla
‘La Mona de Nit’ és la cara B de La Mona, el darrer àlbum de l’artista de Sandra Monfort, publicat la tardor de 2023 i amb el que la de Pedreguer s’alçà amb fins a tres guardons als Premis Carles Santos de la Música Valenciana el 2023. El nou EP, composat de cinc cançons i una coda que li dóna títol, és la cara nocturna de ‘La Mona’, ens mostra l’expressió més canina de l’artista, com quan cau la nit i ixen les xicones de braceo cap al club. És així com en aquestes noves sis cançons Sandra Monfort, a cavall entre la celebració, el desmelene i la melancolia dels 2000s, recull la seva particular visió de la cultura popular i la barreja amb bakalao, pop dels vuitanta, dolçaines i castanyoles amb una forta presència de l’electrònica... per tancar finalment amb una peça de recolliment i intimitat dedicada al seu instrument: la guitarra.
La peça d’obertura, Beneïda, és un cant d’agraïment a la vida i a la col·lectivitat, evocant l’imaginari popular valencià i combinant dolçaines amb un ritme festiu que convida al ball. Amb La Seducció, Monfort explora la càrrega emocional d’una ruptura, posant en evidència la pressió femenina de seduir i complaure, mentre busca llum a través de la simbologia popular. A continuació, Fantasy s’inspira en l’electrodance dels 2000s per transportar-nos a una pista de ball on l’alliberament del cos dissol el dolor. L’energia electrònica i punk de Bandida es barreja amb el pasdoble valencià Xàbia, creant un himne inclusiu on la imatgeria tradicional conviu amb la dissidència. Siesta Polvo i Escabussó ens transporta a un dia d’estiu a Benidorm, celebrant l’enamorament i el plaer de viure sense pressa, reivindicant el temps lliure com a acte subversiu. Aquest tema es fusiona amb La Mona de Nit, la coda del disc, que ens submergeix en una atmosfera íntima i introspectiva, on la guitarra esdevé protagonista en un viatge sonor de clausura.
‘LA MONA DE NIT’
Tema x Tema x Sandra Monfort
Beneïda
Aquesta cançó és un cant d'agraïment a la vida, la col·lectivitat i la generositat, evocant l'imaginari popular valencià, com l'aigua beneïda de les ueles. Hi trobem símbols quotidians com el llorer i els àngels per expressar el desig de viure una vida llarga i és alhora una reivindicació de l'estima pel valencià. La cançó barreja tradició i festa, amb dolçaines i elements festius, convidant al ball i a celebrar la vida.
La Seducció
El resultat emocional que et queda al cos després d'una ruptura dolorosa. La condemna femenina de complaure i seduir constantment com a via per poder sentir-se vàlida com a dona. La tensió entre el desig, l'amor i la responsabilitat de cuidar-se per no recaure en la unió de dos cossos que estan predestinats a fer-se mal. I més enllà d'això, la voluntat de trobar la llum a través de la simbologia popular: "un ramellet de romer, que no mos falte fortuna".
Fantasy
Inspirada en l'electrodance dels 2000s, Charli XCX i la nostàlgia de Caroline Polacheck, Fantasy pretén evocar l'espiral que ens eleva al cel quan estem ballant a la pista del club, focalitzades només en el present, en l'èxtasi de l’alliberament a través del cos que ens fa soltar tot el dolor del món.
Bandida
Entre la seva sonoritat electrònica, bakala i d’actitud punk, s’hi esmuny el pasdoble "Xàbia" de Salvador Salvà Sapena, un autèntic himne valencià que evoca les festivitats del poble, els passa carrers i l’esperit de la banda acompanyada per la gent ben endiumenjada darrere d’ella. A "Bandida", la imatgeria tradicional s’entrellaça amb la dissidència en versos que desafien l’imaginari clàssic: "Rosario la Beata senyant-se al cantó, la maredéudelcristo penjant del balcó" conviuen amb "dos xiques joves besant-se al racó". La peça esdevé així una reivindicació inclusiva, on nous cossos ocupen escenaris tradicionalment marcats pel patriarcat i per figures masculines hegemòniques.
Siesta Polvo i Escabussó
El vermut d'estiu a la playa de Benidorm. Una oda a l'alegria de l'enamorament, a la gustera, a la felicitat, al temps lliure i al "anar poquet a poquet" com a leitmotiv i com a acte subversiu i anticapitalista. Anar sense pressa, fer plans que promoguen el benestar de la salut mental. Este tema s'enllaça amb la coda: "La Mona de Nit", un tema fet amb calma i fora dels patrons del "mainstream".
La Mona de Nit
És la segona part de "Siesta Polvo i Escabussó", conforma la coda del disc i és un tema de tancament. És la cara íntima de la nit. És l'escabussó baix l'aigua, la submersió a les profunditats de l'ésser. És un homenatge a la guitarra, l'instrument a través del qual l'artista s'expressa, el canal de producció artística, l'extensió del seu cos. Guitarres elèctriques, sintetitzadors i veus processades formant un viatge sonor que convida al tancament.