La Maria fa del dolor bellesa amb el seu excel·lent primer llarga durada ‘Robina’
Després de l’èxit del seu EP de debut L’Assumpció, La Maria presenta el seu primer llarga durada titulat ‘Robina’
Les dotze peces que conformen el nou disc han estat produïdes per Tono Hurtado i donen lloc a una bellíssima col·lecció de cançons en carn viva que ens guien per un itinerari de caiguda, enfonsament i reconstrucció
La Maria es consagra amb ‘Robina’ com una de les veus més emocionants del panorama musical del país amb una proposta única de música tradicional del segle XXI
La presentació oficial del disc 'Robina' serà a Barcelona el proper 21 de març al C·A·T dins el Festival Barnasants
“Cantava per curar tota la seua agonia”. Amb la transparència d’un sol vers, la Maria explicita el nus argumental d’un disc on, prenent impuls de l’EP precedent, es capbussa en la foscor dels abismes personals per sortir-ne enfortida i purificada. Robina és una immersió a pulmó obert en les profunditats més tèrboles i inquietants del trencament emocional. Un atzarós exercici de replegament interior, ordenació del dolor i provisió d’autocures, vehiculat mitjançant un bellíssim grapat de cançons en carn viva que ens guien per un itinerari de caiguda, enfonsament i reconstrucció.
Són cançons que de vegades s’abracen a la terra i es nodreixen de memòria antiga, amb uns fandangos serpentejants —on es reconeixen els trets familiars del fandango del tio Mario i de Cofrents— i una escomesa per la de l’u que talla l’alè. D’altres, en canvi, s’enlairen amb vertiginosa ingravidesa mentre l’entramat electrònic que les acompanya s’esvera en el contrapès.
Sobta la naturalitat amb què s’hi bescanvien ales i arrels mentre el color roig —el roig d’aquest robí en femení que titula el treball— s’ensenyoreix de les metàfores i tenyeix l’omnipresent imatgeria religiosa —adoració, consagració, Verge Maria— d’amargor, consol i autoafirmació.
I encara impressiona més com es trasmuda la veu de la protagonista —col·locació, dinàmica, color— a mesura que avança en el procés de sanació, com recorre la pràctica totalitat del seu arc expressiu al llarg de la catarsi sentimental, com transita de la fragilitat i el defalliment cap a una enteresa i determinació encara vulnerables però armades amb una assertivitat guanyadora pel miracle guaridor de la cançó. “Fes del teu dolor un arpa”, escrivia Kostas Karyotakis. Potser no hi ha en la música contemporània resposta més fidel ni més commovedora a l’encomi del poeta grec que aquesta Robina engendrada des de la pena, la resiliència i una rara i vivíssima sensibilitat.
Josep Vicent Frechina
