Lia Kali broda a l’Auditorio Nacional el primer Red Bull Symphonic de l’estat i s’acomiada dels escenaris fins el 2028 amb una gira de sales

Foto (c) Gianfranco Tripodo
L’artista barcelonina va signar ahir una de les nits més emocionants i ambicioses de la seva carrera fins el moment: amb totes les entrades exhaurides des de feia setmanes i l'Auditorio Nacional de Madrid ple a vessar, va portar el seu repertori a un territori inèdit amb arranjaments especials per a l’ocasió a càrrec de Pablo Donaire i acompanyada d'una formació simfònica dirigida per Lucas Vidal, en un espectacle irrepetible de 2 hores i quatre actes que va fer les delícies del respectable
Kase.O, Fernando Costa, Elane, Antony Z, Zatu i Óscar Sanchez de SFDK, Salma i Toni Anzis es van sumar a aquesta primera edició de Red Bull Symphonic a l’estat amb una posada en escena monumental i un espectacle on la veu de Lia Kali, la seva banda, l’orquestra simfònica i el públic van caminar plegats en les dues hores d’un concert tan èpic com memorable, delicat i intens a la vegada
La de La Teixonera – El Carmel encara ara la recta final d'un 2026 de traca i mocador amb les darreres dates d’una gira que passarà les properes setmanes pel Festival Altavoz de Medellín a Colòmbia i es clourà amb tour de sales a nou capitals estatals abans d’acomiadar-se dels escenaris fins el 2028
Madrid, 23 de setembre de 2026 · Anit, l'Auditorio Nacional de Música de Madrid, amb l'aforament esgotat des de feia setmanes i ple a vessar, va passar de ser un escenari mític per a la música simfònica i clàssica a convertir-se en la seu de la primera edició estatal de la reconegudíssima sèrie d'events musicals Red Bull Symphonic, format estrenat el 2023 que proposa l'encreuament entre artistes contemporanis i grans orquestres simfòniques per reinterpretar els seus repertoris i que ja ha recorregut diversos països travessant generacions, gèneres i públics. En la seva estrena al sud dels Pirineus, les més de 2.000 persones que omplien l'Auditorio i els milers d'espectadors que, principalment des de l'estat espanyol, Mèxic, Xile i Colòmbia, van seguir la vetllada a través del Live Stream del YouTube de l'artista van participar d'un show musical laberíntic durant el qual Lia Kali es va perdre, es va enfrontar als seus propis ecos i va acabar trobant la música, el fil roig, com a sortida i culminació d'un espectacle únic i irrepetible. Acompanyada d'una orquestra simfònica, la seva banda i alguns dels artistes que han format part del seu camí, van donar vida a Red Bull Symphonic "La música camina conmigo".
El premiat compositor Lucas Vidal, al capdavant de l'orquestra, va donar entrada a un viatge construït durant mesos juntament amb Pablo Donaire, director musical del projecte. L'artista va aparèixer dalt de l'escala per obrir l'espectacle amb "Contra todo pronóstico". Des d'allà va començar a baixar físicament cap a l'escenari mentre les ballarines acompanyaven cada pas, inaugurant una narrativa que recorreria tota la nit: l'entrada al laberint, l'arribada de l'èxit, la pèrdua de referències, l'enfrontament amb les pròpies pors i, finalment, la sortida. Una història explicada a través de les cançons, d'una simfònica, però també de l'escenografia, la llum i el ball.
UN VIATGE COMPARTIT: DE FERNANDO COSTA I ELANE A KASE.O I ANTONY Z
A mesura que l'artista avançava pel laberint, també ho feia acompanyada. Fernando Costa va ser el primer a compartir escenari amb ella a "Te conocí bailando". Junts van continuar a "Para aguantar", abans que Elane irrompés a "Falso", sense presentació prèvia, que va acabar amb Lia Kali embolicada per un teló mentre la música conduïa al següent capítol.
El segon acte va portar Red Bull Symphonic cap a un territori més fosc. A "Peor que la policía", Antony Z va transformar els pensaments de l'artista en una conversa a dues veus, fins a retornar el protagonisme a l'orquestra. I llavors, des de dalt de l'escala, va aparèixer Kase.O acompanyat d'un grup de figures encaputxades per reinterpretar "God Damn" en versió Rèquiem de Mozart. Una entrada inesperada que va canviar completament l'energia de l'Auditorio i va donar pas a un solo de violí amb l'orquestra com a protagonista.
El tercer acte va començar a buscar la llum. A "Cachito de luz", Zatu de SFDK es va convertir en company de Lia Kali en aquesta cerca, mentre Óscar Sánchez es va incorporar a l'escenari amb la seva particular guitarra-plat per sumar una nova textura al directe. Després va arribar "Volvernos a amar", un dels moments més íntims de la nit: Toni Anzis i Salma van acompanyar l'artista en una cançó sobre la vulnerabilitat, la necessitat de refugi i la possibilitat de tornar a connectar amb un mateix. El solo final de guitarra espanyola de Toni Anzis va deixar l'escenari en suspens abans que el viatge encarés definitivament el seu darrer tram.

Fotos (c) Gianfranco Tripodo / Jacobo Medrano
L'ACTE FINAL: DEL LABERINT A LA LLUM
La sortida va començar amb Lucas Vidal agafant el sintetitzador en un interludi que va preparar la transformació definitiva. Quan Lia Kali va reaparèixer dalt de l'escala, vestida de vermell, ja no era la mateixa artista que havia entrat al laberint. "Me muero", "Chulx" i "Renacer" van marcar aquest canvi d'estat: la foscor donava pas a la transformació, la resiliència i la lluita contra les pròpies pors, guiada pel fil roig que sempre l'ha acompanyat —la música.
A "Alzo el vuelo", acompanyada de nou per les ballarines, l'artista va començar a recórrer el camí de tornada, i amb "Cantaré" va arribar el desenllaç, amb tot el públic dempeus i cantant cada vers: des del seu refugi a l'escala, va baixar fins al centre de l'escenari mentre l'orquestra i la banda creixien al seu voltant. Un a un, els col·laboradors que havien acompanyat el viatge van tornar a l'escenari fins a envoltar-la en una última imatge col·lectiva, enmig d'una ovació que no va parar. Tot el laberint acabava allà: en la música, a l'escenari i en les persones que havien format part del camí.
Més que un concert, Red Bull Symphonic "La música camina conmigo" va ser l'oportunitat de veure què passa quan una artista revisa el seu repertori sota una mirada completament nova. Aquí hi ha una de les claus del format: no es tractava simplement d'afegir una orquestra a les cançons de Lia Kali, sinó de descobrir què podien arribar a ser en canviar de llenguatge. Una experiència creada per a una única nit que formarà part del camí de l'artista per sempre.

Foto (c) Gianfranco Tripodo
RECTA FINAL DE 2026 I COMIAT DELS ESCENARIS FINS AL 2028
Amb el laberint simfònic ja tancat i una de les nits més memorables de la carrera de l’artista fins el moment al sarró, Lia Kali torna a la carretera per encarar el tram final d'un 2026 que ha estat segurament el més intens de la seva carrera. L’artista barcelonina saltarà l’Atlàntic una altra vegada per participar del Festival Altavoz de Medellín a Colòmbia del 10 al 12 d’octubre i acte seguit rematarà el 2026 amb una gira de sales que la portarà, entre d'altres, a Sevilla (16 d'octubre), València (24 d'octubre) i, ja al desembre, a Madrid, Granada, Còrdova, Santiago de Compostel·la, Santander i Bilbo (19 de desembre), passant abans per dues nits a Barcelona, a Paral·lel 62 (27 i 28 de novembre).
Després de quatre anys de llançaments ininterromputs i d'una escalada de fites que ha culminat els darrers dies amb la seva actuació a la Plaça Major del MMVV, l’obertura de dos concerts per Shakira a la Residencia Madrid del LMYNL World Tour 2026 de colombiana i el primer Red Bull Symphonic de l'estat d’ahir a l’Auditorio Nacional, la del Carmel es prepara per aturar màquines en directe. És així doncs com aquesta darrera corrau de dates serà la darrera oportunitat de disfrutar de la seva màgia en directe durant molt de temps!
